FITXA TÈCNICA

• Nivell d’intervenció:
  Concurs d’Idees. Col.laboració amb F O Architects. Assessoramet Tècnic.
• Promotor:
  GISA / Servei Català de la Salut, Generalitat de Catalunya.
• Localitat:
  Girona
• Any projecte:
  2006
• Superfície total construïda:
  82.982 m2
• Pressupost:
  115.908.432,34 €
• Altres tècnics:
  - Pablo Ros, arquitecte. Arquitectura.
  - Pep Wennberg, arquitecte. Arquitectura.
  - Carles Teixidor, arquitecte. Urbanisme.
  - GRUPO JG, consultoria instal.lacions.
  - Sala Consultors S.L., consultoria estructures.
  - J/T Ardevol i Associats, arquitectura tècnica.
• Publicacions:
  NOU HOSPITAL UNIVERSITARI DE GIRONA DOCTOR JOSEP TRUETA.
  Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Girona. 2007.

DESCRIPCIÓ

El projecte aposta per explotar al màxim el potencial monumental de l’escala d’aquesta institució, i inclús de la seva determinació funcional com origen d’una potent iconografia. La condició d’hospital de referència implica, també, una presència a l’horitzó que manifesti una certa independència en respecte a la ciutat. Una imatge que s’imposi sobre el paisatge de forma similar a com ho fan els antics monasteris. En aquest sentit, hem intentat monumentalitzar la secció de l’edifici.

La distribució de les funcions en secció concentra tot el paquet mèdic a les plantes més properes al terra, a fi d’intensificar el contacte del públic amb els equipaments com les urgències i l’ambulatori, que requeriran un flux intens de públic. Les unitats d’hospitalització es situaran a les plantes més altes, en dues bandes, una orientada a l’est i l’altra a l’oest, per a garantir l’exposició al sol de totes les habitacions. Ambdues ales de les unitats d’hospitalització s’uneixen en una crugia central que concentra el sistema de transport vertical, concentrant-lo al màxim a fi de minvar els temps d’espera a un mínim.

Ambdues ales hospitalàries es tanquen a la part superior per una planta d’instal•lacions que les uneix en la seva part superior, cobrint dos grans atris exteriors. La secció produïda i la seva localització al solar permetria, si això fos necessari, continuar la mateixa secció cap al nord, a fi d’incrementar la capacitat de l’hospital.